Al costat de la carretera trobem una flora bigarrada, amb plantes banals i unes altres que romanen de l'antiga vegetació de l'indret: pericó groc (Hypericum perforatum), llemenosa (Artemisia campestre), arç blanc (Crataegus monogyna), crespinell gros (Sedum sediforme), fonoll (Foeniculum vulgare), serverola (Agrimonia eupatoria), roldor (Coriaria myrtifolia), cosconilla (Reichardia picroides), lletuga borda (Lactuaca serriola), esbarzer (Rubus ulmifolius), aritja (Smilax aspera), aladern (Rhamnus alaternus), esparreguera (Asparagus acutifolius), matapolls (Daphne gnidium), ginestó (Osyris alba), lletera de vesc (Euphorbia characias), heura (Hedera helix), fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), pastanaga borda (Daucus carota), ripoll (Piptatherum miliaceum), ginesta (Spartium junceum), argelaga (Genista scorpius), verbena (Verbena officinalis), etc (Ajuntament d´Esparreguera)

La Berberna (Verbena sp, família de les verbenàcies): Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d'Amèrica. Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides, de fulles ovalades i flors d'1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades. La berbena per excel·lència (V. officinalis) és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d'alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals. Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides. Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció, tisanes depuratives. (Mallorca web)

DRACAENA TRONC DE BRASIL Planta que vol molta llum, però no el posis al sol directament. Les varietats que tenen les fulles completament verdes, sempre suporten millor la ombra que no les bigarrades. No li van bé els corrents d'aire i els canvis de temperatura. Si pots polvoritza'l amb aigua tèbia 2 o 3 cops per setmana, (sempre hi quan no estigui al sol, perquè es podria cremar per l'efecte lupa) Un consell, quan floreixi que ho fa un o com a molt dos cops a la seva vida, talla la flor un cop s'hagi marcit, doncs li pren molt de vigor a la planta. (La botiga del celler)