Dir que la pel·lícula "Parasite" em va captivar de principi a fi seria quedar-se curt. El seu estil de filmació i les seves tomes de seguiment són fascinants. Com que he vist diverses pel·lícules coreanes durant el Festival de Cinema Coreà de Londres, ja coneixia els gèneres que se solen fer servir en aquestes pel·lícules, però "Parasite" els evita tots! Té comèdia, una comèdia poc convencional, també té elements de thriller, tracta les divisions de classe i també retrata una història familiar, entre altres gèneres i, per tant, és probable que agradi a gent de totes les edats.

Realment val la pena veure "Parasite" al cinema per poder apreciar els matisos i la seva gran cinematografia. En resum, per evitar els espòilers, "Parasite" explica la història de la relació de la família Park amb la de Kim, una família sense ingressos, dos mons oposats que col·lisionaran amb unes conseqüències que duraran en el temps.

[...] Bong Joon-Ho aconsegueix despertar l'interès del públic amb fotogrames molt lluminosos i l'ús eficaç dels espais interiors, i ens sorprenem en adonar-nos-en, després de les 2 hores i 12 minuts de pel·lícua, que la major part de les escenes tenen lloc dins la casa familiar dels Park. Els elements mundans de quotidianitat domèstica es mostren amb una perspectiva intrigant que posa de manifest el talent de Bong Joon-Ho. És de desenvolupament lent, però gaudireu de la seva bellesa i ingenuïtat, ja que "Parasite" sembla insinuar que només opera en un nivell, però de fet té diverses capes i fa una representació del realisme social amb empatia i sentiment.

El repartiment fa unes actuacions encantadores, s'accentua cadascuna de les expressions facials i les accions, fins i tot el simple fet de pujar o baicar unes escales pot transmetre un significat amagat, que la càmera fragmenta. L'ús eficaç de l'espai combinat amb angles inusuals amb la càmera i condicions climatològiques extremes aconsegueixen generar un sentiment d’intranquil·litat. "Parasite" té una naturalesa irreal, que és destacada per la seva banda sonora, i a més a més la pel·lícula empra elements de l'absurd de manera tan enginyosa que és pura màgia cinematogràfica. La naturalesa aparentment inquietant de "Parasite" de ben seguir que us tindrà enganxats al seient i no queda gaire lluny de l'escola cinematogràfica de "The Twilight Zone".

Els actors són sorprenents i afegeixen profunditat als seus papers creant una sensació propera mentre que alhora estan serens sense esforçar-se. Quan Ki-Woo i Ki-Jeong Kim treballaven dins la casa familiar dels Park com a tutors privats, definitivament personificaven aquesta mena d'autoritat despreocupada i modesta, amb la qual cosa es creava una aura de misticisme en les tècniques d'ensenyament tàcites, gairebé mítiques. Senzillament, els actors Park So-Dam i Choi Woo-Sik, fent de Ki-Woo i Ki-Jeong, són captivadors de veure en les diferents direccions que pren "Parasite" i actuen a la perfecció, convidant l'espectador a posar-se de part seva.

[...] “Parasite” és una excel·lent pel·lícula d'una destresa cinematogràfica increïble, simplement una pel·lícula imprescindible i, per tant, espero amb il·lusió tornar-la a veure quan arribi als cinemes al Regne Unit.

Dir que Parasite em va captivar de principi a fi és quedar-se curt; el seu estil de filmació amb plans de seguiment és captivador. Després d'haver vist diverses pel·lícules coreanes durant el Festival de Cine Coreà de Londres estava familiaritzat amb els gèneres habituals que es fan servir en aquest tipus de pel·lícules, però Parasite semblava desafiar-los a tots. És una comèdia extravagant i també és un thriller, va més enllà de les diferències de classe i presenta una història familiar entre altres gèneres, per la qual cosa és probable que resulti atractiva per a totes les edats.

Parasite mereix, realment, ser vista en una sala de cine per apreciar els seus matisos i l'elegància de la fotografia. Com a resum, per evitar spoilers, Parasite narra la interacció entre les famílies Park i Kim, una família de desocupats, els mons oposats dels quals xoquen amb conseqüències duradores.

[...]Bong Joon-Ho aconsegueix despertar l'interès de l'espectador amb plans lluminosos i un ús eficaç de l'espai interior i és sorprenent adonar-se, després de les 2 hores i 12 minuts de duració de la pel·lícula, de què la majoria de les escenes transcorren a la llar de la família Park. Els elements mundans de la vida domèstica es mostren amb una perspectiva intrigant que posa de manifest el talent de Bong Joon-Ho. És una pel·lícula lenta, però et delectaràs amb la seva bellesa i enginy, ja que Parasite convenç que funciona a un sol nivell, però en realitat és més complexa i descriu el realisme social amb empatia i patetisme.

Resulta seductor veure el repartiment, cada moviment facial i cada acció s'accentuen, fins i tot el mer fet de pujar o baixar unes escales pot transmetre un significat ocult que la càmera fragmenta. Els nivells d'inquietud es creen també en virtut d'aquest ús eficaç de l'espai, amb angles de cambra inusuals i condicions climàtiques dramàtiques que augmenten aquesta sensació. Parasite té un caràcter surrealista que la seva banda sonora accentua, i a més a més la pel·lícula adopta elements de l'absurd concebuts d'una forma tan enginyosa que és veritable màgia cinematogràfica. L'aparent inquietud de Parasite el mantindrà fascinat i no resultarà aliena a l'escola cinematogràfica de Twilight Zone.

Els actors són impressionants i aporten amplitud als seus papers, creant simpatia alhora que semblen tranquils sense esforç. Quan Ki-Woo i Ki-Jeong Kim treballaven a casa de la família Park com a tutors privats, personificaven sens dubte aquest nivell d'autoritat despreocupada i discreta, creant una aura de misticisme amb les tàcites, gairebé mítiques, tècniques de tutoria emprades. Senzillament, els actors Park So-Dam i Choi Woo-Sik, com Ki-Woo i Ki-Jeong, són atractius de veure en les diferents direccions que segueix Parasite i porten aquestes interpretacions a la perfecció, convidant així el públic a estar del seu costat.

[...]Parasite és una peça extraordinària de cinema extremadament hàbil, una pel·lícula que cal veure, així que estic desitjant tornar-la a veure quan s'estreni al Regne Unit.

Dir que em va captivar Paràsit de principi a fi és un eufemisme; El seu estil de seguiment de plans és fascinant. Després d'haver vist diverses pel·lícules coreanes durant el London Korean Film Festival, estava familiaritzat amb els gèneres habituals que s'utilitzen en aquestes pel·lícules, però Parasite semblava desafiar-los a tots! Paràsit és una comèdia, d'una manera estranya també és una pel·lícula de terror, que divideix les classes i també representa una història familiar entre altres gèneres i, per tant, té el potencial d'atraure a totes les edats.
Definitivament val la pena veure's Paràsit als cinemes per apreciar-ne els matisos i l'estil de rodatge. De totes maneres, per evitar spoilers, Parasite narra les interaccions entre la família Park i la família Kim, una família a l'atur, els mons contrastats de la qual xoquen en les devastadores conseqüències de Castle.
[…]Bong Joon-Ho va captar l'interès del públic amb escenes ben il·luminades combinades amb un ús eficient de l'espai interior, i va ser sorprenent adonar-se que després de 2 minuts i 12 segons de la pel·lícula, la majoria de les escenes tenen lloc a la família Park. casa. . Els elements mundans de la vida domèstica es presenten en una perspectiva intrigant que mostra el talent de Bong Joon-Ho. És una pel·lícula lenta, però us delectarà amb la seva bellesa i enginy, ja que Parasite convenç que només funciona a un nivell, però que, de fet, té diverses capes i representa el realisme social amb empatia i pathos.
Els actors són atractius de veure, es subratlla cada moviment i acció facial, fins i tot el simple fet de pujar o baixar les escales pot transmetre un significat ocult, que la càmera fragmenta. També es creen nivells de malestar a causa d'aquest ús efectiu de l'espai amb angles de càmera inusuals i condicions meteorològiques dramàtiques que milloren aquesta sensació. Hi ha una naturalesa surrealista a Parasite, que emfatitza la seva música, i, a més, la pel·lícula adopta elements de l'absurd dissenyats d'una manera tan enginyosa que és una autèntica màgia cinematogràfica. L'aparent estranyesa de Parasite us mantindrà captivat i no semblarà aliè a l'escola de cinema Twilight Zone. Els actors són impressionants i afegeixen profunditat als seus papers, creant relacions alhora que es veuen genials. Quan Ki-Woo i Ki-Jeong Kim treballen a la casa de la família Park com a tutors particulars, definitivament projecten aquest nivell d'autoritat despreocupada i amable, creant un aire de mística amb les seves tècniques de tutoria tàcites i gairebé mítiques. Senzillament, els actors Park So-Dam i Choi Woo-Sik, com Ki-Woo i Ki-Jeong, són fascinants de veure en les diferents direccions que pren Parasite i ofereixen aquestes actuacions sense problemes, convidant el públic a posar-se al seu costat.
[…] Parasite és un treball extraordinari de realització cinematogràfica extremadament hàbil, és senzillament una visita obligada i, per tant, espero tornar-lo a veure a la seva estrena general al Regne Unit.