Al llibre Somnis àrtics. Imaginació i desig en un paisatge nòrdic, de Barry Lopez (sense accent, si us plau), premi American Book Award 1986 a la millor obra de no ficció publicada als Estats Units aquell any, s'hi diu: "els límits d'un paisatge -l'horitzó, la carena d'una vall, el revolt d'un riu topant amb un canyó- concreten les expectatives de l'observador. Aquesta atracció pels indrets fronterers, pels clarobscurs de la superfície terrestre, és una de les característiques definitòries de la curiositat humana. I els límits que desperten entusiasme són del tipus com ara (...) els de la mecànica quàntica, on els elements crítics són entre una ona i una partícula, entre ser el que són i transformar-se en una altra cosa (...) En biologia, aquests indrets de trànsit entre dues comunitats diferents es diuen ecotons". (CONTRASTANT.net)

Els ecotons són els canvis més o menys bruscos que podem observar en les característiques de la biocenosi o del biòtop d´un ecosistema; serien doncs, els limits espacials del ecosistemes terrestres (IES Bisbe Sivilla)

Els ecotons són zones de transició entre comunitats o hàbitats. Canvis en les condicions ambientals, per eixemple en el pH del sòl o d´altres factors, sovint produeixen zones de transició amb una ràpida reposició d´espècies. En aquestes zones la diversitat sol ser alta i, on es produeix el màxim de diversitat, tenim una frontera entre hàbitats. (Pràctiques d'ecologia II. Menéndez Ló)