Imagine dining in a European capital where you do not know the local language. The waiter speaks little English, but by hook or by crook you manage to order something on the menu that you recognise, eat and pay for. Now picture instead that, after a hike goes wrong, you emerge, starving, in an Amazonian village. The people there have no idea what to make of you. You mime chewing sounds, which they mistake for your primitive tongue. When you raise your hands to signify surrender, they think you are launching an attack.
Communicating without a shared context is hard. For example, radioactive sites must be left undisturbed for tens of thousands of years; yet, given that the English of just 1,000 years ago is now unintelligible to most of its modern speakers, agencies have struggled to create warnings to accompany nuclear waste. Committees responsible for doing so have come up with everything from towering concrete spikes, to Edvard Munch’s “The Scream”, to plants genetically modified to turn an alarming blue. None is guaranteed to be future-proof.
Some of the same people who worked on these waste-site messages have also been part of an even bigger challenge: communicating with extraterrestrial life. This is the subject of “Extraterrestrial Languages”, a new book by Daniel Oberhaus, a journalist at Wired.
Nothing is known about how extraterrestrials might take in information. A pair of plaques sent in the early 1970s with Pioneer 10 and 11, two spacecraft, show nude human beings and a rough map to find Earth—rudimentary stuff, but even that assumes aliens can see. Since such craft have no more than an infinitesimal chance of being found, radio broadcasts from Earth, travelling at the speed of light, are more likely to make contact. But just as a terrestrial radio must be tuned to the right frequency, so must the interstellar kind. How would aliens happen upon the correct one? The Pioneer plaque gives a hint in the form of a basic diagram of a hydrogen atom, the magnetic polarity of which flips at regular intervals, with a frequency of 1,420MHz. Since hydrogen is the most abundant element in the universe, the hope is that this sketch might act as a sort of telephone number. | Imagina que estàs sopant a una capital europea i no parles la llengua local. El cambrer parla una mica d’anglès i, d’alguna manera, aconsegueixes demanar una cosa del menú que coneixes, t’ho menges i pagues. Ara imagina que vas d’excursió, la cosa es complica i apareixes mort de gana a un poble de l’Amazònia on no saben què fer de tu. Fas mímica i sorolls com si masteguessis i creuen que és la teva llengua primitiva. Alces les mans en senyal de rendició i pensen que els ataques. La comunicació sense un context comú és complicada. Per exemple, les instal·lacions radioactives s’han d’abandonar durant desenes de milers d’anys; tot i així, com l’anglès de fa només 1.000 anys és inintel·ligible per a la majoria dels parlants actuals, les agències s’han esforçat a crear senyals d’advertència per als residus nuclears. Els comitès responsables de fer-ho han proposat de tot, des d’imponents estaques de formigó fins al quadre "El crit" d’Edvard Munch, passant per plantes modificades genèticament per posar-se blaves en senyal d’alarma. Però no hi ha manera de garantir que cap d’aquestes propostes sigui efectiva en el futur. Algunes de les persones que van treballar en aquests missatges per a abocadors també han participat en un repte encara més gran: la comunicació amb extraterrestres, que és el tema central del llibre "Extraterrestrial Languages" (Llengües extraterrestres), de Daniel Oberhaus, periodista de la revista Wired. No se sap res de com capten la informació els extraterrestres. Un parell de plaques enviades a principis dels anys 70 en les sondes espacials Pioneer 10 i 11 mostren éssers humans nus i un mapa orientatiu per trobar la Terra, coses bàsiques, però que pressuposen que els extraterrestres veuen. Tenint en compte que la possibilitat de trobar aquestes naus és infinitesimal, les transmissions de ràdio des de la Terra, que viatgen a la velocitat de la llum, tenen més probabilitat de contactar-hi. Però de la mateixa manera que una ràdio terrestre s’ha de sintonitzar amb la freqüència correcta, una d’interestel·lar també. Com s’ho farien els alienígenes per trobar-ne la correcta? La placa de les Pioneer en conté una pista: un diagrama bàsic d’un àtom d’hidrogen, la polaritat magnètica del qual canvia a intervals regulars amb una freqüència de 1420 MHz. Tenint en compte que l’hidrogen és l’element més abundant de l’univers, s’espera que aquest dibuix pugui actuar com una mena de número de telèfon. |