Imagine dining in a European capital where you do not know the local language. The waiter speaks little English, but by hook or by crook you manage to order something on the menu that you recognise, eat and pay for. Now picture instead that, after a hike goes wrong, you emerge, starving, in an Amazonian village. The people there have no idea what to make of you. You mime chewing sounds, which they mistake for your primitive tongue. When you raise your hands to signify surrender, they think you are launching an attack.
Communicating without a shared context is hard. For example, radioactive sites must be left undisturbed for tens of thousands of years; yet, given that the English of just 1,000 years ago is now unintelligible to most of its modern speakers, agencies have struggled to create warnings to accompany nuclear waste. Committees responsible for doing so have come up with everything from towering concrete spikes, to Edvard Munch’s “The Scream”, to plants genetically modified to turn an alarming blue. None is guaranteed to be future-proof.
Some of the same people who worked on these waste-site messages have also been part of an even bigger challenge: communicating with extraterrestrial life. This is the subject of “Extraterrestrial Languages”, a new book by Daniel Oberhaus, a journalist at Wired.
Nothing is known about how extraterrestrials might take in information. A pair of plaques sent in the early 1970s with Pioneer 10 and 11, two spacecraft, show nude human beings and a rough map to find Earth—rudimentary stuff, but even that assumes aliens can see. Since such craft have no more than an infinitesimal chance of being found, radio broadcasts from Earth, travelling at the speed of light, are more likely to make contact. But just as a terrestrial radio must be tuned to the right frequency, so must the interstellar kind. How would aliens happen upon the correct one? The Pioneer plaque gives a hint in the form of a basic diagram of a hydrogen atom, the magnetic polarity of which flips at regular intervals, with a frequency of 1,420MHz. Since hydrogen is the most abundant element in the universe, the hope is that this sketch might act as a sort of telephone number. | Imagini sopar en una capital europea on no coneix l'idioma local. La cambrera parla poc anglès, però per això o per allò altre vostè se les enginya per demanar una mica de menú que li sona, s'ho menja i després paga per això. Ara imagini que, en lloc d'aquesta situació, després d'una caminada que va malament, vostè apareix, famolenca, en un poblat amazònic. La gent local no té ni idea de com tractar-lo. Vostè fa gestos i sorolls de mastegar que ells confonen amb el llenguatge primitiu de vostè. Quan vostè alça les mans per insinuar rendició, ells creuen que vostè els va a atacar. Comunicar-se sense un context en comú és dur. Per exemple, els llocs radioactius han de romandre abandonats per desenes o milers d'anys. Així i tot, a causa de que l'anglès de fa 1000 anys seria inentendible per la majoria dels seus parlants moderns, les agències han tingut problemes per crear advertències associades a les deixalles nuclears. Els comitès responsables d'això han proposat una mica de tot, ja sigui erigir pics de concret, o usar "El crit" d'Edvard Munch, o fer servir plantes modificades genèticament per a tornar-se de color blau alarmant. Cap alternativa garanteix ser a prova de futur. Algunes de les persones que van treballar en aquests missatges per a llocs de confinament de residus, també han participat en un repte més gran: la comunicació amb vida extraterrestre. Aquest és el tema de "Llenguatges extraterrestres", un llibre nou de Daniel Oberhaus, periodista de Wired. Res se sap sobre com els extraterrestres assimilin la informació. Un parell de plaques enviades en els setanta mitjançant la Pioneer 10 i 11, dues naus espacials, mostraven éssers humans nus en un mapa cutre per localitzar el planeta terra, una cosa rudimentària, tot i així, s'assumia que els alienígenes poden veure. Ja que tal ardit té probabilitats infinitesimals de ser trobada, les emissions de ràdio, que viatgen a la velocitat de la llum des del planeta terra, tenen més probabilitat d'establir contacte. Però a l'igual que una ràdio terrestre s'ha de sintonitzar a la freqüència correcta, el mateix succeeix amb una ràdio de tipus interestellar. ¿Com sabrien els alienígenes com és la freqüència correcta? La placa Pioneer dóna una pista en forma d'un diagrama bàsic per a un àtom d'hidrogen, la polaritat magnètica s'inverteix a intervals regulars a una freqüència de 1420 megahertzs. Ja que l'hidrogen és l'element més abundant en l'univers, hi ha l'esperança que aquest diagrama esquematic pugui funcionar com un tipus de número de telèfon. |