This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
English to Catalan: TEMPORARY COURTS, PERMANENT RECORDS
Source text - English Introduction
In the shade of some scraggly trees, a man zipped guns into body bags. Each of the weapons, which had been seized by the prosecutor of the Serious Crimes Unit in East Timor, was tagged and each tag had been recorded in a database. Looking up from his packing, the man remarked, “People worry about these but,” and he nodded his head to a room across the yard, “the really dangerous stuff is over there.” “Over there” was the room storing evidence collected by the prosecutor’s staff: statements and photographs and audio recordings of interviews with witnesses and collections of documents. Dangerous records, indeed.
A few months later and half a world away, Muhinda John was walking home down a street in Kabunga town, Rwanda. Suddenly he was hit on the head with a metal bar and died. At his funeral mourners were told that “onlookers shouted joyfully” as Muhinda was killed. The dead man was widely known for testifying openly before the International Criminal Tribunal for Rwanda, and the assumption is that he was killed because of his testimony. The records of his testimony, held by the ICTR, now speak for him. Dangerous records, too.
This report looks at the records created by five temporary international criminal courts: the International Criminal Tribunals for Yugoslavia and Rwanda (ICTY and ICTR), the Special Court for Sierra Leone (SCSL), and the “hybrid” courts of Kosovo and East Timor. The word ”court” to describe these diverse bodies is misleading. While these institutions do include a traditional court that hears and adjudicates cases and may include a court that hears appeals, they encompass far more than that. These courts include the offices of the prosecutor, which in turn includes staffs of investigators. The prosecutor may also have field offices. The court may have associated offices of public defenders. The registrar, in addition to the duties of court operation, may run a detention center or a center for victims. Most of the courts have public outreach arms, some with sophisticated broadcast operations; these outreach offices may be located in the city with the court or may be in the locations where the events that occasioned the tribunal took place. To use a U.S. analogy, a temporary international criminal court includes the Federal District Court and the Supreme Court, the Criminal Division of the Department of Justice, the Federal Bureau of Investigation, the Federal Witness Protection Service, the Bureau of Prisons, and perhaps the office of a public defender.
The temporary courts utilize a blend of common law and civil law approaches that is unique, differing both from each other and from the laws of the nation-states. The Kosovo court, for example, operated until 2004 under the general civil law process that has the prosecutor submit virtually all the records of the case to the court for inclusion into its records. The Special Panels in East Timor, on the other hand, had much less of the prosecutor’s records submitted to them, leaving a relatively thin court record. This means that the nature of the courtroom records and the prosecutor’s records varies by the rules of procedure and practice adopted in the jurisdiction.
A notable feature of the temporary courts is the frequency with which the court proceedings are closed to the public, whether for closed hearings or motions or other business, leading to a significant volume of closed records. The ICTY staff estimates, for example, that 30% of the records in the judicial database that serves the court are restricted in some way. By contrast, the records of most court proceedings in nation-states have relatively few access problems, and the access issues arise in fairly specific types of cases such as those involving minors or sexual crimes. Add to the access problems with the court proceedings the security issues surrounding the records of the prosecutors, and it is obvious that the future archives of the international courts will have to address serious access problems.
This report provides a conceptual framework and makes recommendations for deciding what records of the tribunals to retain when these temporary bodies close their doors. The closures are at hand: the East Timor Specials Panels and Serious Crimes Unit closed in May 2005; the status talks on Kosovo are immanent in the winter of 2006; the Sierra Leone court is to close at mid-2007; and the ICTY and ICTR are to complete all proceedings by 2010. While each of the bodies are unique and their records could be evaluated separately, the temporary tribunals need to be understood as part of a broader historical picture that illuminates both the development of international criminal law and the new role of the United Nations as an instrumentality for international justice. Looking at the records of all the tribunals at once helps identify similarities in their context and content and clarifies the issues that will face the archivists who take custody of the records.
The United Nations must accept its responsibility to administer an international judicial archives for the permanently valuable records of the temporary tribunals. The original records, including the audio and video recordings, the electronic databases, the paper files, and the objects, should be located in one international judicial archives under the direction of the United Nations Archives and Records Management Section. Publicly available records of the courts should be copied and the copies donated to institutions in the countries affected or in regional institutions that the countries might designate. The objects and artifacts maintained by a tribunal, if not returned to a family, should be available for loan to institutions for educational exhibition purposes.
Records are saved for use. Deciding what records to save and where to save them are fundamental choices. The challenge is to plan the permanent archival program for the records, preserving them and making them available for users to explore the history of the courts and the tragic events they adjudicated.
Translation - Catalan Introducció
A l’ombra d’uns arbres demacrats, un home introduïa pistoles en bosses per a cadàvers i les tancava amb cremallera. Cada arma decomissada pel fiscal de la Unitat de Crims Greus de Timor Oriental es va etiquetar, i cada etiqueta es va enregistrar en una base de dades. Aixecant la vista de la bossa, l’home va dir: «La gent es preocupa per aquestes armes, però...», va afegir, assenyalant amb el cap una sala que hi havia a l’altra banda del pati, «el més perillós és el que hi ha allà». «Allà» era la sala on s’emmagatzemaven les proves recollides pel personal de la fiscalia: declaracions, fotografies, gravacions d’àudio d’entrevistes amb testimonis i col•leccions de documents. Documents molt perillosos.
Uns mesos més tard, a milers de quilòmetres de distància, el Muhinda John tornava cap a casa per un carrer de Kabunga (Rwanda). De cop, algú el va colpejar amb una barra de metall, i el cop fou mortal. Al funeral, els assistents es van assabentar que «la gent que passava cridava d’alegria» mentre l’assassinaven. El Muhinda era conegut perquè havia testificat obertament davant del Tribunal Criminal Internacional per a Rwanda, i tothom creu que aquest fou el motiu del seu assassinat. Avui dia, els documents del seu testimoni –que es troben en mans del tribunal– parlen per ell. Més documents perillosos.
Aquest informe té per objectiu examinar els documents creats per cinc tribunals penals internacionals temporals: els tribunals penals internacionals per a Iugoslàvia i Rwanda (TPII i TPIR), el Tribunal Especial per a Sierra Leone (TESL) i els tribunals «híbrids» de Kosovo i Timor Oriental. El fet que per descriure aquests organismes es faci servir la paraula «tribunal» pot dur a confusió. És cert que aquestes institucions inclouen un tribunal tradicional que celebra vistes i jutja casos, i fins i tot poden incloure un tribunal d’apel•lació, però la seva organització va molt més enllà. Els tribunals penals internacionals temporals també inclouen una fiscalia en la qual treballen, entre d’altres, diversos investigadors, i a vegades fins i tot la fiscalia té una oficina en el lloc on es van produir els fets que es jutgen. A més, els tribunals poden tenir associades oficines d’advocats d’ofici, i també hi ha la possibilitat que el secretari judicial, a més de dur a terme les tasques necessàries per al funcionament del tribunal, dirigeixi un centre de detenció o un centre per a víctimes. Finalment, la majoria de tribunals tenen extensions que s’encarreguen de les relacions externes, algunes de les quals duen a terme operacions d’emissió molt sofisticades; aquestes extensions poden estar situades o bé en la ciutat seu del tribunal o bé en el lloc on es van produir els esdeveniments que jutja. Fent una analogia amb el sistema judicial nord-americà, podríem dir que un tribunal penal internacional inclou un tribunal del districte federal, un tribunal suprem, una divisió criminal del Departament de Justícia, un FBI, un servei federal de protecció de testimonis, una oficina de presons i, a vegades, fins i tot una oficina d’advocats d’ofici.
Els tribunals temporals fan servir una barreja força peculiar d’enfocaments corresponents al dret consuetudinari i el dret civil. Aquests enfocaments difereixen tant l’un de l’altre com ambdós de les lleis dels estats-nació. Per exemple, fins l’any 2004 el Tribunal de Kosovo es regia pel procés general del dret civil pel qual el fiscal ha de presentar tots els documents del cas al tribunal per tal que aquest darrer els inclogui en els seus registres; en canvi, en el cas dels Panells Especials per a Timor Oriental la fiscalia no va presentar tants documents, de manera que el registre d’aquest tribunal és relativament petit. En altres mots, la naturalesa dels documents del tribunal i els documents del fiscal varia segons les normes del procediment i la pràctica que s’adopta en la jurisdicció del cas.
Una característica destacable dels tribunals temporals és la freqüència amb què duen a terme els seus procediments fora de la vista del públic, ja siguin mocions, vistes tancades o d’altres, la qual cosa genera un volum considerable de documents restringits. Per exemple, el TPII estima que el 30% dels documents de la seva base de dades estan restringits, d’una manera o altra. En canvi, per als documents de la majoria de procediments dels tribunals dels estats-nació hi molts menys problemes d’accés, llevat de casos molt concrets com per exemple casos de delictes sexuals o casos en què hi hagi implicats menors. Si, als problemes d’accés als procediments dels tribunals, hi afegim les qüestions de seguretat relatives als documents de la fiscalia, no cal pensar gaire per arribar a la conclusió que els futurs arxius dels tribunals internacionals hauran d’afrontar problemes d’accés importants.
Aquest informe intenta fornir un marc conceptual i fer recomanacions per decidir quins són els documents que els tribunals han de conservar quan aquests òrgans temporals donin per acabada la seva activitat. En tots els casos, aquest moment és ben a prop: els Panells Especials de Timor Oriental i la Unitat de Crims Greus de Timor Oriental van desaparèixer el mes de maig del 2005; les negociacions sobre l’estatus de Kosovo segueixen el seu curs a l’hivern del 2006; el Tribunal de Sierra Leone desapareixerà a mitjan 2007 i, en darrer lloc, el TPII i el TPIR finalitzaran les seves activitats l’any 2010. Tot i que cadascun d’aquests òrgans és força peculiar i podríem avaluar-ne els documents per separat, cal entendre els tribunals temporals com a part d’un context històric més ampli en el qual, d’una banda, es desenvolupa el dret penal internacional i, de l’altra, les Nacions Unides agafen un nou paper com a actor de la justícia internacional. Examinar simultàniament els documents d’arxiu de tots aquests tribunals permet identificar les semblances en el seu context i el seu contingut i, al mateix temps, determinar les qüestions que hauran d’afrontar els arxivers que s’encarreguin de custodiar-los.
Les Nacions Unides han d’assumir la seva responsabilitat i crear i administrar uns arxius judicials internacionals on es conservin els documents de valor permanent dels tribunals temporals. Cal desar els documents originals –incloses les gravacions d’àudio i vídeo, les bases de dades electròniques, els arxius en paper i els objectes– en uns arxius judicials internacionals dirigits per la Secció de Gestió de Documents i Arxius de les Nacions Unides; cal fer còpies dels documents dels tribunals disponibles per al públic i lliurar-les a les institucions dels països afectats o bé a institucions regionals designades per aquests països, i, en darrer lloc, en cas que no es retornin a cap família, cal que els objectes i artefactes que hagi conservat el tribunal estiguin disponibles per a les institucions que vulguin exposar-los amb fins educatius.
Els documents es conserven per fer-los servir, per la qual cosa és vital triar bé quins documents es volen conservar i on es conservaran. El repte principal és planificar el programa d’arxivament permanent dels documents, preservar-los i posar-los a l’abast dels usuaris per tal de facilitar la investigació sobre la història dels tribunals i els tràgics esdeveniments que hauran jutjat.
Adobe Acrobat, Adobe Photoshop, DejaVu, Dreamweaver, FrameMaker, Frontpage, Idiom, Microsoft Excel, Microsoft Word, Other CAT tool, Passolo, Powerpoint, SDLX, STAR Transit, Trados Studio, TransSuite2000, Wordfast